viernes, marzo 23, 2007

Vull TV3

Miquel Calzada en Mikimoto Club i després Mikimoto Clip, on els adolecents i joves no eren tractats com a consumidors en potència. O en Persones Humanes, on molts descobrirem Andreu Buenafuente i escoltarem per primera vegada les reflexions de Quim Monzó, a qui ja haviem llegit. La vida en un xip, amb el gran Joaquim Maria Puyal, aquell del mític ‘Urruti, t’estimooooo’, i el mateix d'Un tomb per la vida.

Esperar el Telenoticies veient cada poqueta nit el Filiprim, amb Josep Maria Bachs, “…i dos números més…”. Desitjar amb ganes que arribara El Temps perque Alfred Rodríguez Picó a més de dir-nos si faria fred o calor ens feia aprendre. Sorprendre’s amb el coneixement del seu territori de Carles Francino en una nit electoral, demostrant que els presentadors dels Telenoticies no eren cares més o menys boniques. Esperar a última hora per vore a Mònica Terribas demostrant en La nit al dia que es pot fer un programa rigorós d’entrevistes i informació des d’una televisió pública.

Divertir-se amb els concursos que presentava Antoni Basses, des de fa anys referència en Els matins de Catalunya Ràdio, ja fora amb Tres pics i repicó o El joc del segle. Vore els primers programes de La Trinca, No passa res!, i vore com poc a poc anaven convertint-se en un gegant en Gestmusic, amb programes com Vetes i films o Tot per l’audiència, amb Xavier Sardà, fins que els comprà Endemol i feren Crónicas Marcianas o Operación Triunfo.

Vore Bola de drac i comprovar que en ser la primera tele que emetia els capítols els nanos (i menys nanos) no tenien cap problema en escoltar el català oriental. Enganxar-se a qualsevol dels serials de producció pròpia com Nissaga de poder o flipar en vore Dallas en català per a trobar normal vore pel.lícules doblades.

Esperar cada nit a Andreu Buenafuente, ja fora amb La cosa nostra, o amb Una altra cosa. O veure alguns dels programes que d’aquella factoria sorgiren, com Malalts de tele o Polònia. Saber de cinema amb Cinema 3, amb mister Belvedere, diiiiiic, amb Jaume Figueras. O vore com els grans talks shows americans arribaven a Espanya amb l'Àngel Casas Show.

Informar-se amb 30 minuts o amb 60 minuts, programes en la millor tradició televisiva dels reportatges de fons, pensant no en una televisió amb mires curtes si no preocupada pel que passa al món i sense complexes. Seguir les retransmissions de Fòrmula 1 quan en Espanya ningú volia els drets d’emissió. Seguir-les ara perque no aguantes al Lobato.

Vore formats innovadors amb presentadors que en el temps es fan molt populars, com aquell Tres senyores i un senyor que presentaven Fina Brunet, Susana Griso i Gemma Nierga…

Són només alguns records. Però per tots ells i pel present i pel futur, jo vull TV3 al País Valencià.
_____________

El Consell notifica a Acció Cultural que ha pedido al juez la orden para cortar ya TV3 (Levante)

Actualización: El PP anuncia un boicot a todos los medios del grupo PRISA
Aquí ya sabemos de esas cosas. Solo hay que recordar lo más reciente, por ejemplo: La Generalitat censura a InfoTV o la intención de cerrar los repetidores de TV3. Pero en el pasado hubo otros, como los obstáculos al Levante o Información del Gobierno de Zaplana... Si por ellos fuera sólo existiría Canal 9.

1 Comments:

Anonymous Anna...* said...

Hola!
He trobat el teu blog llegint l'"Avanç" gràcies a aquest escrit.
Dir-te que, encara que alguns dels programes als que has fet referència no els he vist degut a la meua edat, he disfrutat moltíssim amb d'altres que sí conec.
Aquelles nits amb "Plats bruts", o matí rere matí creixent amb el Petri, el Tomàtic i molts més personatges dels que tinc records meravellosos.

Però això s'ha acabat. Ara ja no podrem passar més bons moments amb aquesta televisió que, encara que està molt més espanyolitzada que en un principi, no deixa de tenir produccions fantàstiques. És vergonyós la quantitat de censura que hi ha al País Valencià tot i ser democràtic.
El que hem de fer és no quedar-nos palplantats mirant com ens arrebaten la poca televisió de qualitat feta en la nostra llengua.

Bé, res més! :)

Adéu!!

8:37 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home