jueves, noviembre 06, 2008

Una hora pel Cabanyal

Les organitzacions veïnals Plataforma Salvem el Cabanyal, Associació de veïns i veïnes Cabanyal-Canyamelar i l'Associació de Veïns Pavimar han convocat per al dissabte, 8 de novembre a les 12 del matí, una concentració davant la Casa de la Palmera, al carrer Sant Pere, davant del mercat. El lema de la trobada, amb casserolada inclosa, és Per un pla de rehabilitació sense destrucció. Recolce la convocatòria i anime a que anem quans més millor.

Tal i com em pensava -com diu un amic: Rita Barberà, si no te l'ha fet, te la farà- l'alcaldessa ha optat per la política de l'excavadora consumada. És la mateixa tàctica que ha emprat amb l'antiga tabacalera. Entra, destrossa tot el que pugues mentre pugues, no siga cosa que vinga un jutge i et trenque els plans.

Quina necessitat hi ha ara per ara per començar a enderrocar res? Cap. Els constructors que estaven en l'empresa Cabanyal 2000 han deixat el projecte. No els interessa. Pero a Rita li té igual. També li té igual que el projecte ja no té el sentit inicial, perque l'apertura de València al mar s'aconseguirà d'una altra manera amb la prolongació del llit vell del Túria, i els accesos, amb l'autovia que va fer en l'avinguda del Port, també està garantida.

Pero ella té el projecte d'arrassar amb el Cabanyal des d'abans de se alcaldessa. I encara que deixe un grapat de solars sobre els quals no es construirà fins a saber quan, prefereix tirar les cases històriques que no complir un somni propi d'una ment obsesiva. En qualsevol societat, la destrucció d'un barri tradicional i històric per fer una autopista (Rita no fa bulevars com es feren en les grans vies, fa carreteres) i torres de pisos impersonals seria una autèntica atrocitat. Llevat de a la Xina i a les antigues capital soviètiques.

Ella tindrà les excavadores, però nosaltres tenim la raó. El dissabte, a les 12 del migdia. És una hora. Només una hora per defensar segles d'història.
___________________________

Testigo Accidental li ha dedicat molta més atenció que no jo al Cabanyal. Podeu llegir la serie de tres entrades sobre el barri: Cabanyal vivo [Juan Enrique, tengo pendiente llamarte, espero un día encontrar el momento adecuado]

No cap en cap cap reflexiona sobre els valencians i el Cabanyal.
___________________________

Afegit Llegint els enllaços que vos he deixat dalt he començat a pensar en la responsabilitat que tindrem tots si passa el que acabarà passant. Si els veïns i les associacions no hagueren estat tan soles, si tots els ciutadans que estem en contra de la barbaritat que suposa enderrocar el barri ens haguérem implicat més... Qui, exceptuant a Rita, estaria d'acord en enderrocar el Cabanyal després de llegir històries com aquestes? Els moviments ciutadans són el futur dels progressistes que no troben(trobem) cap referent en la política. En Russafa sembla que han aconseguit parar la destrucció del parc. Vorem...

2 Comments:

Blogger Juan E. Tur said...

Ok. Cuando quieras. Me alegro de que estés de vuelta (y que dure).

7:41 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Dober zacetek

4:41 a. m.  

Publicar un comentario en la entrada

<< Home